Alasdair Gray

Recentment he retrobat a les llibreries un llibre que, quan el vaig llegir, em va impressionar molt. Em refereixo a Lanark, sots titulat una vida en quatre llibres. Com passa sovint, feia anys que era difícil, per dir-ho d’alguna manera, de trobar malgrat que es tracta d’una obra molt important de la literatura dels darrers temps. Gray va esmerçar vint-i-cinc anys de la seva vida a l’escriptura d’aquest seu primer llibre i, quan finalment va ser publicat l’any 1981, va obtenir un reconeixement immediat. En el seu moment, Anthony Burgess va qualificar Gray com el millor autor escocès des de Walter Scott, segons es diu a les referències, tot i que es va retractar quan, temps després, l’escriptor va sorprendre el públic amb la seva segona novel•la, Janine, que no ha estat traduïda al castellà ni al català i que va de sexe sadomasoquista bastant explícit. No he llegit Janine, però sí alguns dels relats curts en els quals Gray explora aquesta temàtica i us asseguro que ho fa bastant millor que la senyora James, que ha venut tants exemplars de la seva trilogia sobre aquesta qüestió.

 

El meu exemplar de Lanark va ser editat l’any 1990 per “Ediciones de Blanco Satén” en una col•lecció que es diu “Biblioteca de la Casa Usher”, de la qual en conec molt poca cosa, excepte que va publicar també algun llibre de Lord Dunsany, perquè us feu una idea de la seva orientació. I és que Lanark va passar per ser un llibre de fantasia, tot i que, com totes les grans obres, és inclassificable. La història que ens explica no és fàcil de seguir, amb canvis constants de punts de vista, salts en el temps, amb un protagonista que també va canviant d’identitat, i barreja la fantasia amb el realisme, fins i tot de caràcter social.

 

Ara, l’ha publicat l’editorial “Marbot”, també una editorial petita. Malgrat que altres llibres de Gray han estat editats en castellà per editorials més grans, com “Anagrama”, sembla que només les petites editorials s’atreveixen amb aquest llibre que, tot i el seu prestigi, té una orientació clarament minoritària.

 

Però, si no coneixeu l’autor, us recomano vivament la seva lectura. Si no us atreviu amb Lanark, Gray ha publicat diversos llibres de relats ideals per prendre contacte amb el seu món literari, tan especial. Per cert, Gray és escocès, ja ho he dit, és pintor, bastant conegut a Escòcia, i il•lustra ell mateix els seus llibres, és socialista i un dels referents de l’independentisme en el seu país.

 

També ha publicat alguns llibres de poemes, tot i que no és l’activitat literària a què ha dedicat més esforços, i tinc la idea que és bastant notable. Se’n poden trobar alguns per internet, en anglès. En castellà, només li conec tres poemes, publicats a l’antologia de poetes britànics La isla tuerta publicada per Lumen l’any 2009, amb traducció de Matías Serra Bradford. D’entre els tres, m’agrada especialment el que porta per títol Lamenting Alan Fletcher.

LAMENTING ALAN FLETCHER

Poem: Alasdair Gray © 2005

He will not occur much to us again
unless in the thin way thoughts occur
who was wild and solid and broke doors in
and had women and clay his hands knew how to touch.

Now what we love in him deprives us of him.
Jokes, height, fox-grin, great irony and nose
will not occur much to us again.
They have been put in a box to rot.

Night air took the heat from his brain
as he lay with cracked head under a wall.
Metal and stones stay shapeless because he is dead.
His clay crumbles. His women mate elsewhere.
He will not occur much to us again.

Espero que em perdoneu la gosadia, però l’he intentat traduir al català

ELEGIA PER ALAN FLETCHER

No ens tornarà a passar massa mai més
sinó de la manera lleu en què ocorren els pensaments
aquell que era salvatge i fort i que trencava les portes per entrar
i tenia dones i fang que sabia tocar amb les seves mans.

Ara allò que estimem en ell ens priva d’ell.
Les bromes, l’alçada, el somriure de guilla, la gran ironia, el nas,
no ens tornaran a passar massa mai més.
Han estat ficats en una caixa perquè es podreixin.

L’aire de la nit li va prendre la calor del cervell
mentre jeia amb el cap trencat sota d’un mur.
El metall i la pedra es mantenen informes perquè és mort.
El seu fang s’esmicola. Les seves dones s’aparellen en altres llocs.
No ens tornarà a passar massa mai més