El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimarts, 10 de desembre del 2013

Sobre "Stone Junction" de Jim Dodge

Fa un parell de mesos em va caure a les mans,  més o menys per casualitat, un llibre que es diu Stone Juncktion, sots titulat Una epopeya alquímica, del fins aleshores per a mi desconegut escriptor nord americà Jim Dodge, amb un pròleg de Thomas Pynchon. No horecordo bé, però crec que el vaig comprar perquè em va intrigar que Pynchon, autor amb qui mantinc una relació conflictiva, diríem que d’atracció i repulsa a la vegada, prologués un llibre d’un altre escriptor.

Després he sabut que Dodge no és un desconegut entre nosaltres ja que no fa massa anys ha publicat en castellà El Cadillac de Big Bopper i Jop, que tracta d’un ànec dipsòman, llibre aquest últim que fins i tot ha estat traduït  al català (Fut. Edicions de 1984. 2009). Si aquest autor desperta la vostra curiositat, com a mi, podeu trobar-ne nombrosos comentaris i referències a la xarxa i, fins i tot, una entrevista que Kiko Amat li va fer per a la revista Rockdelux l’any 2001 i que es titula, significativament, Sé nuestro gurú, Jim. En ella Amat declara que “Nunca he seguido a santones o hechiceros, pero si tuviese que adoptar a mi Meher Baba, mi maestroyogi, escogería a Jim Dodge”. A mesura que anava avançant en la lectura del llibre, vaig anar caient en la mateixa disposició admirativa que Amat.

Stone Juncktion és una novel·la que explica el camí de formació d’un jove en el si d’una organització secreta, l’Alianza de Magos y Foragidos, en la qual una sèrie de Mestres el van iniciant en els coneixements que li permetran  trobar un objecte, una esfera de diamant, que procura el coneixement. Però, com sempre, el més importantés el procés d’aprenentatge, que li dóna l’ocasió de tenir com a mestres estranys personatges que l’iniciaran en matèries tals com les drogues, el pòquer, els explosius o la invisibilitat.

Stone Juncktion es es pot llegir com una novel·la iniciàtica o com una novel·la d’aventures. Els diferents episodis es van succeint amb agilitat fins a arribar a l’estrany final, on s’explica la transformació de Daniel, el protagonista, amb el contacte amb el diamant, i la seva desaparició, quan arriba en un estat de comprensió superior. Però tot això narrat en un to lúdic i gamberro que l’acosta a les novel·les de Pynchon.

Un llibre amb moltes lectures i facetes, que de vegades em portava a trobar-hi ressonàncies impensades, de Potocki, de Laurence Durrell, del Palol del Troiacord, però també de Kerouac, del Marck Twain de Huckelberry Finn, o de Brautigan.

El descobriment d’un escriptor d’aquesta talla és un esdeveniment per a mi cada vegada més infreqüent. Per això he volgut deixar-ne constància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada